L'Estat reitera l'amenaça de portar al TC qualsevol moviment sobiranista
Sáenz de Santamaría afirma que la comissió del dret a decidir també acabarà als tribunals
L'executiu del PP es declara “reforçat” arran de la suspensió
Qualsevol moviment sospitós de voler portar Catalunya cap a la independència acabarà al Tribunal Constitucional. La vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va reiterar una amenaça que ja havia llançat dies enrere arran de la creació del Consell per a la Transició Nacional, i ahir la va recuperar a conseqüència de l'impuls al Parlament de la comissió pel dret a decidir. El que no va concretar, però, és si aquest nou pas s'inclourà en el recurs contra la declaració sobiranista del 23 de gener o bé si serà un altre assumpte d'impugnació davant l'alt tribunal.
En tot cas, pel govern del PP aquesta és una prova més de la validesa que des de Catalunya es vol donar al manifest de gener. És per això que l'executiu de Mariano Rajoy assegurava ahir que se sent “reforçat” després de la decisió de l'alt tribunal de suspendre la resolució del Parlament i es vantava d'haver pres la decisió d'impugnar-la davant aquest òrgan en contra dels que asseguraven que resultaria una pèrdua de temps perquè el text era paper mullat i no tenia cap conseqüència jurídica.
Aquest argument l'usava, sobretot, davant l'evidència que les institucions catalanes han fet cas omís de la decisió del TC i, de fet, avisava que, més enllà de les declaracions d'insubmissió, també es pren nota de determinades actituds dels alts càrrecs polítics, com ara les del cap de l'executiu, Artur Mas, o de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. En tot cas, va deixar a les mans de la justícia actuacions contra càrrecs polítics. “Entenc que manifestin el que estimin oportú, però tenen l'obligació de respectar la Constitució i les lleis”, sentenciava.
Frenar la independència també a través del FLA
L'executiu popular va deixar anar ahir una evidència: l'Estat vigila molt de prop les finances de Catalunya per assegurar-se que no fa un ús esbiaixat dels diners que rep a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Concretament, vetlla perquè aquest finançament es dediqui a pagar els serveis socials i a liquidar factures pendents amb els proveïdors, i el mecanisme per fer-ho efectiu és a través de la llei d'estabilitat pressupostària. “Per aquí és per on hem d'anar”, responia Soraya Sáenz de Santamaría davant la pregunta de la premsa sobre si l'executiu és conscient que s'usin diners de l'Estat per finançar la independència. En aquest sentit, doncs, la vicepresidenta assegurava que el Ministeri d'Hisenda segueix el rastre del FLA per garantir que es compleix l'ús finalista decidit per l'executiu espanyol. De fet, Montoro sempre ha presumit de tenir collada la Generalitat a través de la concessió d'aquest fons.
El CNI ordena l'expulsió d'un dirigent de la comunitat musulmana a Catalunya favorable a la independència
Noureddine Ziani, vinculat a la Fundació Nous Catalans, fou detingut i acusat de 'posar en perill la seguretat de l'estat' · L'expulsió podria ser imminent
La Fundació Nous Catalans s'ha declarat indignada per la situació que travessa Ziani. 'És la primera vegada que a l'estat espanyol es dicta una ordre d'aquesta mena a una persona amb residència legal." I en destaca que no ha estat feta ni per la policia ni per cap jutge; és una ordre donada directament pel secretari d'estat i director del CNI. I es fa precisament una setmana abans de començar un curs de formació per a imams i dirigents musulmans organitzat per Ziani i la UCCIC en què durant dos mesos els ensenyaran català, història de Catalunya i una aproximació a la realitat social i política del nostre país, amb voluntat manifesta de consolidació d'un islam europeu.'
El CNI ha començat els tràmits per expulsar de l'estat espanyol Noureddine Ziani, president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), una entitat que malda per integrar els musulmans i que és la principal opositora al salafisme i al radicalisme islàmic a Catalunya. Els serveis d'intel·ligència espanyols el van detenir el 3 de maig, acusant-lo de treballar pels serveis secrets marroquins i de fomentar el radicalisme. Durant la detenció, la policia li va preguntar per la seva col·laboració amb associacions que defensen la independència de Catalunya. I el van deixar anar amb una resolució d'expulsió, sense procés judicial. Avui dissabte s'acaba el termini per a la presentació d'al·legacions, que, si són desestimades, poden implicar l'expulsió immediata de Ziani i la prohibició d'entrar a l'espai Schengen en cinc anys.
'Vaig arribar a la comissaria i em van dir d'entrar a un despatx. Va venir un agent de la policia nacional [espanyola] i em va preguntar si era Noureddine Ziani. Vaig dir que sí. Em va mirar. M'ho va tornar a preguntar. Vaig dir que sí. Em va demanar els papers. Els hi vaig donar, els va posar damunt la taula i em va dir que hi deixés les meves coses. Vaig preguntar per què. "No saps per què ets aquí?", em va preguntar. Li vaig dir que no. "Estàs detingut." Li vaig preguntar per què. "Per haver amenaçat la seguretat nacional i haver fet coses contra la seguretat nacional, comprometent les relacions d'Espanya amb altres països." Així explica Ziani a VilaWeb com va viure la detenció el divendres 3 d'abril a la comissaria de la policia espanyola de la rambla de Guipúscoa de Barcelona.
Hi havia anat perquè li havien trucat de la comissaria uns quants dies abans, demanant-li si hi podia anar a resoldre unes qüestions relacionades amb el permís de residència.
Noureddine Ziani fa catorze anys que viu i treballa a Catalunya. A més de dirigir la UCCIC, és també director de l'Espai Catalano-marroquí de la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC. Durant tot aquest temps ha anat fent tasques diverses, com ara de professor universitari i de mitjancer i assessor per a la comunitat musulmana a Catalunya. Ha anat renovant el seu permís de residència a l'estat espanyol, però encara ara no ha aconseguit que li concedeixin la ciutadania. I el van cridar per parlar d'això.
Ziani era divendres de la setmana passada en un despatx, parlant amb un agent uniformat i acompanyat de dos agents més vestits de paisà que seien en aquell mateix despatx i que no deien res. Li acabaven de dir que el detenien per haver posat en perill la seguretat de l'estat. 'Jo li vaig dir que feia tot el contrari d'allò que ell deia. I em va dir que si era allà era perquè havia fet alguna cosa', continua relatant. 'Em van dir que podia cridar el meu advocat, o, si no, que me'n posarien un d'ofici. Vaig dir de trucar el meu. Ell mateix va sortir un moment per trucar-li, i va tornar dient que no contestava. I li vaig donar el telèfon d'una altra advocada, que era a Terrassa.'
Al calabós, i resolució d'expulsió
Mentrestant, el van portar al calabós de la comissaria. 'Hi vaig estar fins a dos quarts de sis de la tarda. Durant aquella estona va venir l'advocada; em van preguntar si volia declarar. Vaig dir que no. Li van dir a l'advocada que ja em deixaven anar i ella va sortir. Però després em van tenir allà una bona estona. Jo esperava sortir de seguida, em van portar el dinar i els vaig dir que no tenia gana i que volia sortir. Però no vaig sortir fins a dos quarts de sis.'
A Ziani li van donar una resolució d'expulsió, ordenada pel cap del CNI, Félix Sanz Roldán. Tenia quaranta-vuit hores per a presentar al·legacions, és a dir, fins diumenge. Però els seus advocats van guanyar temps fent un escrit en què es demanava l'aportació de proves de les acusacions que li feien. Dijous la policia va respondre que no hi havia cap prova que s'hagués de presentar i que tota la informació era en la resolució que li havien fet signar i que li havien donat quan va sortir de la comissaria. I li van donar quaranta-vuit hores més per presentar alguna al·legació.
Tot plegat sense la intervenció de cap jutge. Els advocats presentaran finalment les al·legacions, però si avui mateix l'instructor de la policia les desestima pot demanar immediatament el decret d'expulsió a la delegació del govern espanyol, i es pot fer efectiva en qualsevol moment. Amb el decret, sí que es podria demanar l'empara a un jutge, però així i tot la decisió del jutge podria arribar quan Ziani ja hagués estat expulsat. Amb el decret el poden expulsar en qualsevol moment.
De què l'acusen?
La resolució d'expulsió de la policia diu: 'És un col·laborador molt rellevant d'un servei d'intel·ligència estranger des de l'any 2000. Aquesta col·laboració ha posat i posa actualment en risc la seguretat de l'estat, compromet la política exterior espanyola i constitueix una amenaça contra l'estabilitat de les institucions.' En cap moment no parla explícitament del Marroc; sempre, d'un 'país estranger'.
Diu que la tasca que suposadament feia Ziani consistia 'en l'elaboració de nombrosos informes periòdics per als successius caps del destacament del servei estranger a Barcelona des de l'any 2000' i que 'en rebia contraprestacions econòmiques.'
Continua dient: 'Ha afavorit els interessos d'aquesta nació estrangera en perjudici de la seguretat nacional. [...] Ha afavorit la difusió d'ideologies extremistes religioses, ha contactat amb els principals líders salafistes mitjançant l'impuls i el finançament dels seus projectes de construcció de mesquites, activitats que en última instància afavoreixen l'expansió de les tesis radicals al nostre país.'
També diu que 'és un dels coordinadors de l'estratègia de l'estat al qual serveix per pertorbar la política exterior d'Espanya' i que ha participat en manifestacions, convocant-les i fomentant-les, 'de suport al règim imperant a l'estat i contra Algèria i el Polisario.'
Manca de proves
I quins fets i proves aporten? Doncs una llista cronològica de l'activitat i la relació de Ziani amb comunitats islàmiques de Catalunya fins a la creació de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya.
També esmenta la seva participació en projectes com el de la construcció d'una mesquita a Lleida. I fins i tot que hi va haver un acord de la UCCIC amb la Fundació Nous Catalans per establir la seu en el local d'aquesta associació, a Santa Coloma de Gramenet.
Exposa, a més, com a prova de les acusacions que durant el 2012 va buscar finançament per a un projecte de construcció d'un escorxador 'halal' a les comarques de Ponent.
I fa referència a les reunions amb l'imam de Salt. I diu que li va prometre diners per a la construcció d'una mesquita, però 'fins avui no es té constància que n'hagi aconseguit.'
Finalment, admet que Noureddine Ziani no té cap antecedent policíac.
Hi havia anat perquè li havien trucat de la comissaria uns quants dies abans, demanant-li si hi podia anar a resoldre unes qüestions relacionades amb el permís de residència.
Noureddine Ziani fa catorze anys que viu i treballa a Catalunya. A més de dirigir la UCCIC, és també director de l'Espai Catalano-marroquí de la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC. Durant tot aquest temps ha anat fent tasques diverses, com ara de professor universitari i de mitjancer i assessor per a la comunitat musulmana a Catalunya. Ha anat renovant el seu permís de residència a l'estat espanyol, però encara ara no ha aconseguit que li concedeixin la ciutadania. I el van cridar per parlar d'això.
Ziani era divendres de la setmana passada en un despatx, parlant amb un agent uniformat i acompanyat de dos agents més vestits de paisà que seien en aquell mateix despatx i que no deien res. Li acabaven de dir que el detenien per haver posat en perill la seguretat de l'estat. 'Jo li vaig dir que feia tot el contrari d'allò que ell deia. I em va dir que si era allà era perquè havia fet alguna cosa', continua relatant. 'Em van dir que podia cridar el meu advocat, o, si no, que me'n posarien un d'ofici. Vaig dir de trucar el meu. Ell mateix va sortir un moment per trucar-li, i va tornar dient que no contestava. I li vaig donar el telèfon d'una altra advocada, que era a Terrassa.'
Al calabós, i resolució d'expulsió
Mentrestant, el van portar al calabós de la comissaria. 'Hi vaig estar fins a dos quarts de sis de la tarda. Durant aquella estona va venir l'advocada; em van preguntar si volia declarar. Vaig dir que no. Li van dir a l'advocada que ja em deixaven anar i ella va sortir. Però després em van tenir allà una bona estona. Jo esperava sortir de seguida, em van portar el dinar i els vaig dir que no tenia gana i que volia sortir. Però no vaig sortir fins a dos quarts de sis.'
A Ziani li van donar una resolució d'expulsió, ordenada pel cap del CNI, Félix Sanz Roldán. Tenia quaranta-vuit hores per a presentar al·legacions, és a dir, fins diumenge. Però els seus advocats van guanyar temps fent un escrit en què es demanava l'aportació de proves de les acusacions que li feien. Dijous la policia va respondre que no hi havia cap prova que s'hagués de presentar i que tota la informació era en la resolució que li havien fet signar i que li havien donat quan va sortir de la comissaria. I li van donar quaranta-vuit hores més per presentar alguna al·legació.
Tot plegat sense la intervenció de cap jutge. Els advocats presentaran finalment les al·legacions, però si avui mateix l'instructor de la policia les desestima pot demanar immediatament el decret d'expulsió a la delegació del govern espanyol, i es pot fer efectiva en qualsevol moment. Amb el decret, sí que es podria demanar l'empara a un jutge, però així i tot la decisió del jutge podria arribar quan Ziani ja hagués estat expulsat. Amb el decret el poden expulsar en qualsevol moment.
De què l'acusen?
La resolució d'expulsió de la policia diu: 'És un col·laborador molt rellevant d'un servei d'intel·ligència estranger des de l'any 2000. Aquesta col·laboració ha posat i posa actualment en risc la seguretat de l'estat, compromet la política exterior espanyola i constitueix una amenaça contra l'estabilitat de les institucions.' En cap moment no parla explícitament del Marroc; sempre, d'un 'país estranger'.
Diu que la tasca que suposadament feia Ziani consistia 'en l'elaboració de nombrosos informes periòdics per als successius caps del destacament del servei estranger a Barcelona des de l'any 2000' i que 'en rebia contraprestacions econòmiques.'
Continua dient: 'Ha afavorit els interessos d'aquesta nació estrangera en perjudici de la seguretat nacional. [...] Ha afavorit la difusió d'ideologies extremistes religioses, ha contactat amb els principals líders salafistes mitjançant l'impuls i el finançament dels seus projectes de construcció de mesquites, activitats que en última instància afavoreixen l'expansió de les tesis radicals al nostre país.'
També diu que 'és un dels coordinadors de l'estratègia de l'estat al qual serveix per pertorbar la política exterior d'Espanya' i que ha participat en manifestacions, convocant-les i fomentant-les, 'de suport al règim imperant a l'estat i contra Algèria i el Polisario.'
Manca de proves
I quins fets i proves aporten? Doncs una llista cronològica de l'activitat i la relació de Ziani amb comunitats islàmiques de Catalunya fins a la creació de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya.
També esmenta la seva participació en projectes com el de la construcció d'una mesquita a Lleida. I fins i tot que hi va haver un acord de la UCCIC amb la Fundació Nous Catalans per establir la seu en el local d'aquesta associació, a Santa Coloma de Gramenet.
Exposa, a més, com a prova de les acusacions que durant el 2012 va buscar finançament per a un projecte de construcció d'un escorxador 'halal' a les comarques de Ponent.
I fa referència a les reunions amb l'imam de Salt. I diu que li va prometre diners per a la construcció d'una mesquita, però 'fins avui no es té constància que n'hagi aconseguit.'
Finalment, admet que Noureddine Ziani no té cap antecedent policíac.
Dissabte 11.05.2013 00:00
Carme Puig Antich, sobre la querella argentina: 'Anem a totes'
Els impulsors de la investigació per l'execució de Puig Antich i altres represaliats intentaran declarar davant de la jutgessa en persona a finals de maig
El govern espanyol va impedir dimecres que les víctimes del franquisme declaressin per videconferència des de l'ambaixada argentina a Madrid a la jutgessa argentina María Servini, que instrueix l'única causa judicial oberta a tot el món contra els crims comesos pel règim de Franco. Aquest fet va generar indignació, també a l'Argentina, sobretot des dels sectors més mobilitzats a favor dels drets humans. Ahir en parlà a VilaWeb Carme Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista, i de Marçona Puig Antich, una de les represaliades que havia de declarar dimecres a la jutgessa per vídeoconferència. 'Anem a totes', va dir Puig Antich, convençuda que el procés judicial prosperaria malgrat els entrebancs que hi posés l'estat espanyol (vídeo). Un estat, va dir, 'que fa massa anys que prova d'amagar coses i que tard o d'hora haurà d'ensenyar-les.' Us oferim també la conferència de premsa íntegra de la Plataforma Catalana de Suport a la Querella Argentina (PCSQUA), que es va fer ahir a l'Espai VilaWeb.
Segons que van explicar els representants de la PCSQUA, el cas ha despertat interès també entre sectors polítics, sindicals i cultural d'altres països d'Amèrica Llatina, on hi ha represaliats que podrien afegir-se a la querella.
Les maniobres del govern espanyol
Marçona Puig Antich havia de declarar a l'ambaixada argentina, juntament amb familiars de represaliats procedents del País Basc, Galícia, Madrid o Andalusia, així com familiars de nens robats. Cap d'ells no ho va poder fer per les maniobres del ministeri d'Afers Estrangers espanyol, que quan va conèixer –per la premsa, segons el mateix ministeri– que es faria aquesta declaració, va enviar una queixa a l'ambaixador de l'Argentina a l'estat espanyol, Carlos Bettini, demanant que se suspengués.
El ministeri espanyol argüia que la diligència s'havia fet sense comunicació prèvia a l'estat ni comissió rogatòria, cosa que segons el govern espanyol era necessària. L'ambaixador va transmetre el 'profund malestar' de les autoritats espanyoles a la jutgessa i va demanar que se suspenguessin les declaracions tenint en compte la possible anul·lació per manca de comissió rogatòria.
La Xarxa Ciutadana de Suport a la querella (Aqua) va manifestar la seva 'gran sorpresa' per la decisió, que va considerar absolutament insòlita. La PCSQUA, per la seva banda, va explicar que no feia falta que la declaració fós comunicada amb anterioritat a les autoritats espanyoles, perquè es feia des de territori legalment argentí -l'ambaixada– i perquè els testimonis, ciutadans espanyols, ho feien voluntàriament. La plataforma va recordar que aquesta mena de videoconferències són habituals a l'ambaixada argentina per part de víctimes de la dictadura argentina o d'altres països llatinoamericans. El ministeri espanyol mai no n'havia demanat la suspensió.
Per la plataforma, l'actuació del govern espanyol és un reconeixement implícit de la seva condició d'acusat i assetjat. A més, en paraules del president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, l'estat espanyol ha actuat contra la justícia argentina, 'un fet greu que no es pot menystenir en termes de jurisprudència internacional.'
Tot plegat ha fet que el que havia de ser una reunió el proper 25 de maig d'alguns querellants amb la jutgessa de Buenos Aires, es pugui convertir en una declaració judicial en persona i amb el suport d'importants mobilitzacions, atenció mediàtica i el favor d'importants personalitats argentines de diversos àmbits, segons la plataforma.
Felipe Moreno, coordinador de la plataforma i un dels querellants, va explicar que el procés judicial continuaria avançant, sobretot si no s'aturava la mobilització social i política. Per això la plataforma cerca suports a Catalunya, al parlament i a nombrosos ajuntaments en els quals van executar desenes de regidors municipals republicans.
Tot plegat ha fet que el que havia de ser una reunió el proper 25 de maig d'alguns querellants amb la jutgessa de Buenos Aires, es pugui convertir en una declaració judicial en persona i amb el suport d'importants mobilitzacions, atenció mediàtica i el favor d'importants personalitats argentines de diversos àmbits, segons la plataforma.
Felipe Moreno, coordinador de la plataforma i un dels querellants, va explicar que el procés judicial continuaria avançant, sobretot si no s'aturava la mobilització social i política. Per això la plataforma cerca suports a Catalunya, al parlament i a nombrosos ajuntaments en els quals van executar desenes de regidors municipals republicans.
La causa
La causa va començar a l'Argentina el 2010 arran de la manca de processos judicials a l'estat espanyol contra els crims del franquisme. Entre els denunciats hi ha Rodolfo Martín Villa, ex-ministre i ex-governador civil de Barcelona; José Utrera Molina, ex-secretari general del Movimiento; i Fernando Suárez González, ex-secretari general de Treball. Els altres querellats són Rodolfo Gómez Chaparro, ex-jutge; Jesús Cejas Mohedano, vocal ponent, capità auditor del primer consell de guerra del últims executats pel franquisme; i José Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño', José Ignacio Giralte González, Celso Galván Abascal i Jesús Muñecas Aguilar, policies acusats de tortures durant el règim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada