La llei ja permet «espanyolitzar» i «homogeneïtzar» els nens catalans
El Consell de Ministres ha aprovat la polèmica Lomqe propugnada pel ministre Wert
José Ignacio Wert és el ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports, en una imatge d'arxiu. Foto: La MoncloaEl govern espanyol ha aprovat aquest divendres la polémica reforma educativa propugnada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, nascuda de la intenció d'"espanyolitzar" els nens catalans, tal i com va assumir el mateix ministre.
De fet, tot i que la nova Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe) s'ha justificat des del govern com a una mesura necessària per "disminuir les tases de fracàs i abandonament escolar", "millorar la possibilitat de que els joves trobin la seva primera feina" i "garantir l'aprenentatge de llengues estrangeres", el mateix ministre Wert ha defensat que el nucli de la llei inclou un "canvi de filosofia" en les relacions competencials entre l'Estat i els Comunitats Autònomes que per mitjà del sistema de blocs d'assignatures duran a una "homogeneització dels elements bàsics de les ensenyances comunes a tot el territori nacional".
De fet, la nova llei està pensada només per garantir la "llibertat" d'estudiar en castellà a Catalunya, ja que no hi ha mesures per garantir l'ensenyament en català al País Valencià, Illes Balears ni l'Aragó, i preveu que sigui l'Estat qui pagui la escolarització en castellà dels alumnes que ho demanin, però ho restarà dels traspassos a la Generalitat, de manera doncs, que finalment seran fons públics catalans els que pagaran col·legis privats per als nens els pares dels quals exigeixen l'ensenyament en castellà.
La llei garanteix la "lliure elecció del castellà"
En aquest sentit, Wert ha insistit que la llei garanteix la "lliure elecció del castellà" i que en tot cas, la normativa no afecta aquells territoris "on ja existeix un sistema de bilingüisme integrat" -model actual al País Valencià, on centenars de milers de families no tenen accès a escolarització en català-. Pel que fa a la mesura de pagament públic de col·legis privats, Wert ha assenyalat que es tracta d'una mesura "excepcional i subsidiaria", fins que "l'administració corresponent sigui capaç d'oferir el castellà també com a llengua vehicular", en referència implícita a la Generalitat de Catalunya. En tot cas, Wert ha assenyalat que la Lomqe no permet la "garantia d'escolarització exclusiva en castellà", tot i que, de fet, els sistemes de l'anomenat 'bilingüisme integrat' així ho garanteixen.
Amb l'aplicació de la llei, Wert preveu que a mitjà termini la Generalitat tingui capacitat per poder oferir al sistema escolar públic capacitat per "oferir el castellà com a llengua vehicular però no amb caràcter exclusiu".
L'Estat pagarà l'escola en castellà però ho restarà dels traspassos al govern
El Consell de Ministres aprova el projecte de la llei d'educació
Wert explica que l'escolarització en castellà respon a l'aplicació de les dues sentències del TC sobre el dret dels alumnes a tenir el castellà com a llengua vehicular
El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de Llei Orgànica de Qualitat Educativa (LOMQE), que imposa a la Generalitat l'escolarització en castellà a Catalunya. En aquest sentit, el ministre José Ignacio Wert ha modificat el punt de l'avantprojecte que obligava el govern a fer-se càrrec del cost de l'escolarització en castellà a un centre privat dels pares que ho vulguessin per als seus fills.
En el projecte aprovat avui l'Estat avançarà el cost d'escolaritzar en castellà en escoles privades als alumnes que hagin escollit aquesta llengua com a vehicular mentre la Generalitat no l'ofereixi en el sistema públic o el concertat. El cost de l'escolarització, pressupostada en el document amb 5 milions d'euros l'any (en previsió que s'hi acullin 1.000 alumnes), es descomptarà del finançament que l'Estat traspassi a la Generalitat.
Wert, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, ha assegurat que es tracta d'un “mecanisme excepcional i transitori fins que l'administració pugui atendre la demanda en centres públics”. Segons Wert, amb aquesta mesura només es “fa” el que ha dit el Tribunal Constitucional en les dues sentències del 2010, “que diu que s'ha de vetllar per fer efectiu el dret dels pares que volen escolaritzar els seus fills en castellà”.
El mecanisme que el govern espanyol pretén activar a Catalunya passa primer per la via administrativa. Les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà i creguin que no ho poden fer a cap centre públic o concertat podran presentar una instància que donarà peu a una investigació de l'Alta Inspecció de l'Estat. Aquesta haurà de determinar si, efectivament, no hi ha cap oferta pública o concertada per estudiar en castellà com a llengua vehicular. Si ho considera així, el Ministeri demanarà a la Generalitat que doni explicacions i, si considera que “no s'està garantint aquest dret”, engegarà la via de l'escola privada de manera “transitòria” i fins que la Generalitat hagi “solucionat” el problema. Segons han explicat fonts del Ministeri d'Educació, l'Estat preveu que 1.000 alumnes s'acullin a aquesta opció al primer any d'aplicació de la LOMQE, és a dir, al curs 2014/2015, i per aquest motiu ha inclòs una partida de cinc milions d'euros a la memòria econòmica de la Llei. Aquests diners, però, no els acabarà pagant el Ministeri d'Educació, perquè l'Estat els restarà de les transferències que la Generalitat rep per prestar els serveis d'Educació a Catalunya, de manera que acabaran afectant els recursos que rep el sistema d'escoles públiques i concertades a Catalunya. “Si són 17 famílies com diu la Generalitat”, afirmen aquestes veus, “la partida serà molt inferior”.
El sistema ideat pel Ministeri, però, no especifica en quin percentatge cal que el sistema públic català ofereixi escolarització en castellà. Fonts pròximes al ministre apunten que el TC va deixar clar que correspon a la Generalitat fixar un percentatge d'ensenyament en castellà com a llengua vehicular a Catalunya. Segons aquestes fonts, el que busca el sistema és garantir aquesta possibilitat, però la distància de l'alumne on es trobi el centre bilingüe o el nombre d'escoles que han d'oferir aquesta doble línia són qüestions “a negociar” que ara per ara no consten al contingut de la Llei. “No estem parlant que hi hagi d'haver una línia en castellà a tot el sistema, estem dient que encara que hi hagi una oferta d'una proporció menor d'escoles que ofereixin educació en castellà ja estaria solucionat”, afirmen. Es tracta, segons aquestes fonts, que hi hagi una alternativa a l'escolarització en català i “no entrem si està a la Val d'Aran o ha d'estar més a prop, perquè aquestes són qüestions que es poden negociar”.
El ministre Wert prova d'esquivar d'aquesta manera les objeccions del Consell d'Estat, que va censurar que obligués a la Generalitat a pagar l'escolarització privada dels alumnes en castellà de la seva butxaca. El dictamen que va emetre aquest organisme recordava al Ministeri que no té competències per determinar de quina manera els governs autonòmics reparteixen els recursos que tenen assignats per a Educació.
Segons fonts del Ministeri, amb la nova fórmula es compleix la recomanació del Consell d'Estat i no s'envaeixen les competències de la Generalitat, alhora que es “garanteix” el “dret” de les famílies a escolaritzar els seus fills en castellà.
L'executiu espanyol pretén forçar d'aquesta manera el Govern a establir un doble sistema almenys a una part de la seva oferta educativa, tal com passa a la resta de territoris on hi ha llengües cooficials on, segons diu el Ministeri, “no hi ha cap tipus de problema”. L'equip del ministre Wert insisteix que amb aquest mecanisme “no discuteix” la immersió lingüística, sinó la seva aplicació “més enllà d'un límit que no es pot superar” que és la “garantia” del “dret” de les famílies a escolaritzar els seus fills en castellà.
Wert obligarà la Generalitat a pagar l'escola privada a qui vulgui més castellà
L'Estat ho pagarà amb una partida de 5 milions d'euros, sobre un càlcul de 1.000 peticions, i després ho descomptarà de les transferències a la Generalitat
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha confirmat en el torn de preguntes de la roda de premsa posterior al consell de ministres que la Lomce, la nova llei d'educació espanyola, garantirà que el castellà també sigui llengua vehicular a les escoles catalanes.
El ministeri manté que, en un sistema com el català, en què la llengua vehicular és el català, l'administració haurà de finançar l'educació en castellà d'aquelles famílies que així ho vulguin en un centre privat, "de manera excepcional i transitòria", segons el ministre, fins que la comunitat autònoma possibiliti les classes en castellà d'aquells alumnes que sol·licitin.
El ministeri manté que, en un sistema com el català, en què la llengua vehicular és el català, l'administració haurà de finançar l'educació en castellà d'aquelles famílies que així ho vulguin en un centre privat, "de manera excepcional i transitòria", segons el ministre, fins que la comunitat autònoma possibiliti les classes en castellà d'aquells alumnes que sol·licitin.
El ministre ha admès que la memòria econòmica ha reservat cinc milions d'euros per finançar aquest "mecanisme excepcional", ja que calcula que hi haurà unes mil peticions. És a dir, perquè els nens catalans estudiïn en castellà a centres privats de Catalunya.
En la seva exposició inicial de la nova llei educativa, Wert no havia explicat com pensava garantir el dret dels pares a escolaritzar als seus fills en castellà a Catalunya després de les observacions del Consell d'Estat.
Wert s'havia limitat a explicar que és una llei que busca acabar amb l'abandonament prematur dels estudiants i posar fi al fracàs escolar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada