Puigcercós relata com Enric Millo (PP) li va demanar d'anar a les llistes d'ERC
'Li vaig dir que ho provés al PSC, però se'n va anar al PP', diu l'ex-secretari general dels republicans
El portaveu del PP al parlament, Enric Millo, va voler entrar a les llistes d'ERC per Girona en les eleccions parlamentàries del 2003. Millo havia quedat fora de les llistes d'Unió, i va picar a la porta dels republicans per ser-ne candidat. Ho explicava dilluns el periodista Tian Riba en un comentari a RAC-1, que va reproduir en el seu bloc de +VilaWeb. Millo ho va negar l'endemà mateix. Però ara ho ha confirmat l'home que va parlar directament amb ell: Joan Puigcercós, que aleshores era diputat d'ERC a Madrid.
Segons que ha pogut saber VilaWeb, Millo es va reunir amb Puigcercós en un bar de Girona, on li va fer la petició. Puigcercós ho explica així: 'Em va demanar de parlar, i vam fer un cafè al bar Núria de la plaça del Poeta Marquina de Girona, on em va demanar com veuria que entrés a ERC i si podria anar a les llistes per ser diputat. Jo li vaig dir que el camí de la democràcia cristiana a l'esquerra laica era complicat, i més si es volia fer en un parell de setmanes. Li ho vaig desaconsellar, a més de dir-li que no li podia garantir res. Li vaig aconsellar que ho provés al PSC. Però se'n a anar al PP.'
Millo va ser diputat al parlament per CiU entre el 1995 i el 2003, i des del 1999 fou portaveu adjunt del grup parlamentari. Era considerat integrant del sector catalanista d'Unió. Va topar amb Duran i Lleida i per això no va poder entrar a les llistes electorals del 2003. Va acabar fitxant pel PP de Josep Piqué, en l'època del 'tomb catalanista' que Piqué va voler imprimir al partit. Però abans va fer un tempteig d'entrar a ERC, tal com explica Puigcercós.
Millo va ser diputat al parlament per CiU entre el 1995 i el 2003, i des del 1999 fou portaveu adjunt del grup parlamentari. Era considerat integrant del sector catalanista d'Unió. Va topar amb Duran i Lleida i per això no va poder entrar a les llistes electorals del 2003. Va acabar fitxant pel PP de Josep Piqué, en l'època del 'tomb catalanista' que Piqué va voler imprimir al partit. Però abans va fer un tempteig d'entrar a ERC, tal com explica Puigcercós.
Enric Millo, un mercenari de la política caçat
El republicà Josep Huguet confirma que l’ara popular Enric Millo es va oferir a ERC a través d’un intermediari del món empresarial gironí
Enric Millo va ser diputat al Parlament per CiU entre 1995 i 2003, enquadrat en el sector més nacionalista d'UDC i enfrontat amb la direcció de Josep Antoni Duran i Lleida, va saltar de les llistes de CiU a les eleccions al Parlament del 2003. En aquell moment, l'ara portaveu parlamentari del PPC va contactar amb ERC a través d’un intermediari del món empresarial gironí, tal i com ha confirmat Josep Huguet al directe!cat, i posteriorment es va reunir amb el llavors secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, que va rebutjar l’oferiment de Millo tal com explica a Vilaweb. La confirmació de Puigcercós i Huguet avalen la informació de Tian Riba i posen al descobert allò que irònicament deia Riba a RAC1, que “Millo és un Home de principis ferms”.
Millo, d’home dialogant i nacionalista de CiU a talibà unionista del PPC
Després de veure frustrades les seves expectatives de “feina” a ERC, on es va apropar per motius laborals i de subsistència, Millo va fitxar pel PP de Josep Piqué i, quan Acebes i Zaplana van posar fi al regnat del vilanoví, no va tenir cap mania per adaptar-se al gir espanyolista dels populars. Cal destacar que Millo en la seva etapa a CiU era portaveu de la comissió de treball on va coincidir amb Alícia Sánchez Camacho, també gironina i tots dos vinculats a la delegació de treball. Millo era en aquell moment un home dialogant i que quedava bé amb tothom, fins al punt que va promoure un viatge a Suècia amb la comissió de treball del Parlament per conèixer el model d’ocupació suec, que va donar els seus fruits en el que es va anomenar “el pacte d’Estocolm”, un pacte no formal, que va permetre posar d’acord CiU, PSC, ERC i PP en alguns aspectes relatius a polítiques d’ocupació. Lluny queda aquest aspecte dialogant i cordial que pocs encara recorden de Millo, el seu tarannà nacionalista català ha fet un gir de 180 graus i el seu discurs s’ha tenyit d’agror i bel·ligerància en contra el dret a decidir dels catalans i els interessos de Catalunya, això sí, ha aconseguit mantenir “la feina”.
Federico Jiménez Losantos i Alejo Vidal-Quadras.
Després de veure frustrades les seves expectatives de “feina” a ERC, on es va apropar per motius laborals i de subsistència, Millo va fitxar pel PP de Josep Piqué i, quan Acebes i Zaplana van posar fi al regnat del vilanoví, no va tenir cap mania per adaptar-se al gir espanyolista dels populars. Cal destacar que Millo en la seva etapa a CiU era portaveu de la comissió de treball on va coincidir amb Alícia Sánchez Camacho, també gironina i tots dos vinculats a la delegació de treball. Millo era en aquell moment un home dialogant i que quedava bé amb tothom, fins al punt que va promoure un viatge a Suècia amb la comissió de treball del Parlament per conèixer el model d’ocupació suec, que va donar els seus fruits en el que es va anomenar “el pacte d’Estocolm”, un pacte no formal, que va permetre posar d’acord CiU, PSC, ERC i PP en alguns aspectes relatius a polítiques d’ocupació. Lluny queda aquest aspecte dialogant i cordial que pocs encara recorden de Millo, el seu tarannà nacionalista català ha fet un gir de 180 graus i el seu discurs s’ha tenyit d’agror i bel·ligerància en contra el dret a decidir dels catalans i els interessos de Catalunya, això sí, ha aconseguit mantenir “la feina”.
«Els independentistes són xusma i una colla de delinqüents»
Federico Jiménez Losantos i Alejo Vidal-Quadras.
Pel broc gros i sense manies. La situació del procés sobiranista està excitant els ànims a la part més espanyolista de la política estatal. Els estirabots continuen i creixen contínuament i cada cop amb una violència verbal més notòria. El darrer exemple la intervenció de l'europarlamentari i vicepresident de la cambra europea, Alejo Vidal-Quadras, a la tertúlia emesa ahir al vespre al programa "El gato al agua" d'Intereconomia.
El polític del PP va titllar els nacionalistes i independentistes catalans de "xusma" i " de colla de delinqüents" per "haver malbaratat fins a tenir un dèficit bestial" i "haver robat el que han robat". . Per Vidal-Quadras tenen un "projecte agressiu" perquè volen "destruir la matriu dels drets dels espanyols, els independentistes catalans són enemics mortals".
Així mateix, insistia a recomanar la intervenció de Catalunya per part de l'Estat espanyol. "Vine, Arturet, parlem-ne!", va afegir desafiant Vidal-Quadras. Tot això mentre catalans com Albert Rivera o Ricardo Fernández Deu escoltaven amatents sense apuntar cap mena de crítica.
El polític del PP va titllar els nacionalistes i independentistes catalans de "xusma" i " de colla de delinqüents" per "haver malbaratat fins a tenir un dèficit bestial" i "haver robat el que han robat". . Per Vidal-Quadras tenen un "projecte agressiu" perquè volen "destruir la matriu dels drets dels espanyols, els independentistes catalans són enemics mortals".
Així mateix, insistia a recomanar la intervenció de Catalunya per part de l'Estat espanyol. "Vine, Arturet, parlem-ne!", va afegir desafiant Vidal-Quadras. Tot això mentre catalans com Albert Rivera o Ricardo Fernández Deu escoltaven amatents sense apuntar cap mena de crítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada