El cas català creua fronteres

El 'cas català', tema d’estudi a les universitats europees d’estiu

El procés d'autodeterminació i la seva viabilitat econòmica i política a la Unió Europea centren l'atenció dels acadèmics

La Vanguardia en català | 25/06/2013 - 00:04h | Última actualización: 25/06/2013 - 14:07h

Els 2.014 voluntaris formant la gran estelada humana per la independència a Igualada ACN / Mar Martí

David Palacios

Barcelona

El procés d’autodeterminació de Catalunya està traspassant l’agenda política i cada vegada està generant més expectació i interès per part de les esferes acadèmiques a tot el món, però especialment a Europa. La majoria d’universitats ofereixen a l’estiu les seves anomenades escoles d’estiu, on realitzen cursos de diverses temàtiques per als seus propis alumnes, estudiants d’altres països i professionals i investigadors. Algunes d’elles organitzen cursos especialitzats en política europea i internacional i aquest any el procés sobiranista que està duent a terme Catalunya i Escòcia és present a molts dels programes acadèmics.

L’European Academy de Bozen, a Itàlia, juntament amb altres universitats del Regne Unit i d’Àustria, organitza anualment des de fa més de 10 anys una escola d’estiu dedicada als drets humans i a les minories. En les passades edicions, els temes a tractar van ser la diversitat lingüística o la comparativa entre Europa i el Canadà. Aquest any, les dues setmanes de durada d’aquest curs estaran dedicades a l’autodeterminació. A més de la teoria sobre aquest fenomen, els experts analitzessin els casos que s’estan produint a Escòcia i a Catalunya. “Sempre provem d’escollir temes que siguin d’actualitat i, aquest any, el procés d’autodeterminació ha estat molt present a Escòcia i també a Catalunya”, destaca Verena Wisthaler, coordinadora del programa, que reconeix que van escollir el tema l’octubre de l’any passat, “quan la secessió a Catalunya no estava tan a l’ordre del dia com ara”.

Entre l’abundant programa d’activitats hi haurà una conferència anomenada Implications of economy in the Catalan Independence Movement (implicacions econòmiques en el moviment independentista català), dirigida per Jordi Muñoz, investigador i professor de ciència política en la Universitat Autónoma de Barcelona. “Tractaré d’explicar l’impacte de l’economia en aquest procés i la part ideològica i identitària”, destaca Muñoz, que també mostrarà en la seva exposició treballs d’anàlisis de l’opinió pública catalana sobre el procés independentista elaborades per professors i per l’Instut d’Estudis d’Opinió (CEO).

L’organització del curs també ha proposat la realització d’una taula rodona amb polítics de Catalunya, País Basc i el Tirol italià. Jordi Solé, responsable de relacions internacionals d’Esquerra, serà el representant de Catalunya ja que Oriol Junqueras no podrà assistir per motius d’agenda. “Com més possibilitats ens donin per explicar-nos fora del nostre país, millor,” reconeix Soler. El polític català explicarà al públic els fets del procés sobiranista i com s’ha arribat fins aquí, però també utilitzarà conceptes acadèmics, com la contraposició dels termes de legitimitat i legalitat, “paraules que en el nostre cas col·lideixen”, diu. La idea és que cada polític de les regions convidades expliqui el seu cas en 10 minuts i a partir d’allà s’iniciï un debat amb els assistents al curs.

Per la seva part, el Centre International de Formation Européenne, juntament amb la Canterbury Christ Church University del Regne Unit organitza un curs d’una setmana l’agost dedicat al federalisme que explicarà el model de diversos països com Alemanya, els Estats Units o Bèlgica. Una de les conferències, pronunciada pel professor de la Universitat Pompeu Fabra Klaus-Jürgen Nagel, tractarà el cas del federalisme a Espanya amb especial èmfasi a Catalunya. “Hi ha molt interès des d’Europa pel debat de l’estructura federal de l’estat espanyol i també pel procés que s’està iniciant des de Catalunya”, constata el professor alemany establert a Barcelona. Nagel exposarà els dubtes sobre si Espanya és actualment un estat federal – ell creu que no és així - i si es podria desenvolupar un estat d’aquestes característiques en el futur. Des de l’organització també s’han interessat per saber-ne més sobre la reivindicació catalana.

Sota el títol Debating separatism in Europe (Debatent el separatisme a Europa), la Universitat del Sud de Dinamarca donarà un curs sobre aquests processos polítics i ciutadans, amb especial atenció al cas català, però també amb la mirada posada a Escòcia o el Vèneto. Es parlarà i es debatrà sobre la integritat territorial, la legalitat internacional i es recrearà una cimera del Consell de la UE. “És la primera vegada que organitzem una escola d’estiu d’aquest tipus i estem sorpresos per l’interès de la gent”, destaca el professor català Jaume Castan, un dels organitzadors del curs, que ha rebut més de 100 peticions per a una oferta de 25 places. El curs comptarà amb experts en dret internacional, politòlegs i policy-makers d’Esquerra i del SNP d’Escòcia per explicar el cas dels dos territoris. En representació del partit català acudirà Alexandre Miquel, secretari de comunicació del partit a Barcelona. En declaracions a LaVanguardia.com, Miquel ha explicat que exposarà com “a Catalunya hi ha una voluntat majoritària però no hi ha legalitats per tirar endavant el referèndum pactat, com en el cas escocès.” El polític republicà aprofitarà també per reforçar la idea que “els països petits, com Dinamarca o en un futur Catalunya, saben sortir millor dels problemes”.

El missatge del sobiranisme català arribarà, per tant, a persones de totes les nacionalitats, ja que aquests cursos d’estiu estan destinats a estudiants i professionals de tots els continents. L’escola d’estiu d’EURAC a Itàlia tindrà 180 alumnes de nivell de màster o doctorat de països com el Canadà, Estat Units, Sri Lanka, el Tibet, l’Azerbaidjan o Armènia, entre d’altres. El mateix succeeix en el curs de Dinamarca, on el tema del separatisme europeu genera un important interès fora de les fronteres europees (comptessin amb alumnes de l’Índia, Turquia, Bangla Desh, Ghana i d’algunes exrepúbliques soviètiques). De fet, altres universitats fora de la zona euro han realitzat durant aquest any cursos relacionats amb la temàtica de la secessió i l’autodeterminació, sobretot als Estats Units. La Vanderbilt University, en l’estat americà de Tenessee, va organitzar el mes de maig un curs a Holanda i a Bèlgica sobre política europea. En ell es va parlar de la crisi actual que viu la Unió i del fenomen de la “centralització del control dels pressupostos en regions autònomes com Catalunya, Flandes i Escòcia”, destaca la universitat a la seva pàgina web. A l’abril, l’Associació per a l’Estudi de les Nacionalitats (ASM, en les seves sigles en anglès) va organitzar una convenció a la Colúmbia University amb una conferència sota el nom de Self-Determination and the Use of Referendums (autodeterminació i la utilització de referèndums), on es va parlar d’Escòcia, Québec i Catalunya.

El cas català creua fronteres

La realitat catalana és cada vegada més present a Europa i al món. “Cada vegada se sap més de Catalunya i la premsa estrangera en parla”, destaca Klaus-Jürgen Nagel, professor de la UPF expert en nacionalismes. 

Catalunya i el seu procés s’està fent un lloc al mapa, quan anys abans ningú no el coneixia”, n’admeten alguns d’experts i polítics. Verena Wisthaler, coordinadora de l’escola d’estiu sobre autodeterminació a Itàlia, reconeix que “la independència de Catalunya sembla ara molt més real i possible que fa 5 anys, per exemple”. Wisthaler també exposa les preguntes que es fan sobre el procés català des de fora: “Quin és el rol de l’economia en aquests moviments? Qui i quan una regió pot separar-se del teu país? Quin és el procés d’incorporació d’aquests nous estats dins de la Unió Europea”.. Precisament sobre aquesta última qüestió hi ha molt interès en la comunitat educativa i investigadora. El professor Nagel, que en el que va d’any ja ha rebut 5 invitacions per fer conferències sobre el cas català en universitats alemanyes, reconeix que hi ha incertesa sobre com una futura Catalunya independent podria formar part de la Unió. “A la gent li interessa la viabilitat del procés i, sobretot, el cost que això pot tenir per a Europa”, destaca Nagel.

El diputat en el Parlament per Esquerra Jordi Solé reconeix que “dir que Catalunya quedarà sempre exclosa de la UE forma part de l’argumentari de la por que utilitzen els contraris a la independència. Això s’ha de rebatre”. 

Quant a l’impacte econòmic, Solé reconeix que alguns estudis “demostren la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent”. Per la seva part, Alexandre Miquel reconeix que fora de Catalunya la gent “té dubtes sobre si la independència desestabilitzarà la Unió Europea”. “Un estudi diu que Catalunya seria contribuent neta a les arques d’Europa”, sentència.

Cada vegada més es reben invitacions per part d’escoles i universitats estrangeres perquè professors i politòlegs catalans vagin a fer xerrades sobre el que està passant a Catalunya. També acudeixen a agrupacions polítiques com l’European Free Aliance, de la que Jordi Solé és secretari general. Els experts consultats vaticinen que si el procés de secessió i de consulta prospera, el cas català tindrà més incidència encara en l’àmbit acadèmic i pot ser objecte d’estudi en els màsters internacionals dedicats a la política europea.