Sala i Martin contra Barroso

Sala i Martín revela com va acorralar Barroso sobre la independència de Catalunya

Fou en un sopar privat a Davos amb empresaris, economistes i funcionaris

L'economista i professor de Columbia Xavier Sala i Martín ha explicat en un apuntament del seu bloc què va dir exactament al president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, sobre la independència de Catalunya, en un sopar privat el dia 23 de gener a l'Hotel Intercontinental de Davos, on aquells dies es feia el Fòrum Econòmic Mundial. Ahir el diari El Mundo va revelar la topada dialèctica que havien tingut, però Sala i Martín ha volgut puntualitzar la informació i ampliar-la.

Aquell sopar havia de servir per a parlar de la UE i hi havia economistes, inversors i empresaris, a més de funcionaris dels Estats Units i fins i tot la ministra de Finances de Noruega, Kristin Halvorsen, segons que

explicava El Mundo.

Sala i Martín explica que efectivament Barroso va començar parlant del 'renaixement d'Europa': 'Fa un any tothom es pensava que Europa seria més petita perquè hi hauria països com Grècia que en sortirien i, en canvi, és més gran perquè hi han entrat països com ara Croàcia i, uns altres, com Sèrbia, són a punt.'

Després fou el torn de Sala i Martín, que va parlar de crisi econòmica i competitivitat, però va voler aprofitar la part final del seu discurs per dir això:

'Senyor Durão Barroso, aplaudeixo i comparteixo el vostre discurs sobre les bondats de la democràcia a Europa i entenc que us sentiu orgullós de l'èxit del procés d'ampliació a països com Croàcia i Sèrbia. És molt important que Europa sigui cada vegada més gran, tingui cada vegada més ciutadans i sigui cada dia més democràtica. Però hi ha una cosa que no entenc. Croàcia i Sèrbia han aconseguit la independència per mitjà de guerres sagnants, amb abundants crims contra la humanitat que són jutjats pel tribunal de l'Haia. Com vós sabeu (perquè ens coneixem), encara que jo sigui a la delegació nord-americana sóc originari de Barcelona. Us esmento aquest detall perquè els meus compatriotes catalans demanen un referèndum que els permeti de decidir si volen continuar a Espanya o prefereixen anar per un altre camí. Enmig d'aquest procés, vós, senyor Barroso, heu dit que si els catalans voten a favor de la independència, automàticament quedaran fora d'Europa. Jo no tinc res contra els ciutadans dels Balcans, però us pregunto: "De debò que l'Europa democràtica de la qual us sentiu tan orgullós és una Europa que celebra la incorporació de països que aconsegueixen la independència a través de cruentes guerres, però amenaça amb l'expulsió aquell qui busca això mateix a través dels vots?"

I Barroso li va respondre: 'Estimat Xavier, tu saps que jo estimo Catalunya i els catalans. I crec que els catalans també ho saben. L'únic que he dit és que la UE és una unió d'estats i qui forma part dels tractats és l'estat espanyol; per la qual cosa si Catalunya passés a ser un estat diferent d'Espanya no podria formar part automàticament de la UE.' I va afegir: 'La majoria d'institucions internacionals, com les Nacions Unides, també són acords entre estats i, per tant, tenen el mateix problema.'

Sala i Martín va tornar a agafar la paraula: 'Senyor president, teniu raó: la UE no és l'única institució internacional que té aquest problema. És veritat que tots els països que s'han independitzat violentament acaben formant part de les Nacions Unides amb tota normalitat. Però això no hauria de ser motiu d'orgull sinó de vergonya, no tan sols per a la UE sinó per a tota la humanitat. No comença a ser hora que, com a éssers humans lliures i democràtics, rebutgem les fronteres traçades amb sang i violència i acceptem les que es dibuixen amb els vots dels ciutadans? Jo crec que sí. Encara més, penso que com en tantes altres ocasions en el curs de la història, aquest procés hauria de ser liderat per Europa. Aquesta podria ser una de les bases sobre les quals es fonamentés el nou renaixement d'Europa.'

I finalment va afegir: 'Dit això, és veritat que la UE és una unió d'estats, però els tractats no són escrits en pedra. Encara més, darrere aquests estats hi ha les persones i ara hi ha set milions de ciutadans europeus, que tenen un passaport on a la coberta hi ha escrites les paraules Unió Europea, i que vós amenaceu d'expulsar. Quan aquests ciutadans us preguntin: "Per què em preneu la ciutadania europea i la doneu a serbis i croats?", els haureu de respondre: "És que vosaltres vau tenir la gosadia de votar i això, els tractats europeus no ho toleren!" I quan ho feu, com creieu que la resta del món valorarà els valors democràtics de la nova Europa de la qual us sentiu tan orgullós? És aquesta l'Europa que feu renéixer? Perquè si ho és, el primer que no vol ser europeu sóc jo.' Sala i Martín diu, finalment: 'El públic va guardar un incòmode silenci fins que la moderadora no va donar pas al ponent següent.'