diumenge, 28 de juny del 2015

Joan Herrera, al divan


Hi ha un filòsof, Xavier Rubert de Ventós, que fa temps que ho predica. Durant massa anys els independentistes hem hagut de donar explicacions absolutament per tot. Hem hagut de seure al divan i justificar-nos sense parar: 'Porqué hablas en catalán? Porqué se abrazan Mas y Fernández? No creéis en la solidaridad? No estás en contra de las banderas? Levantar muros en pleno siglo XXI, no es un atraso? Hablar catalán, es útil? Qué piensas de Kosovo?' Rubert de Ventós se'n va afartar. És molt pesat tot lo dia haver de justificar-se i va proposar que el divan hi han de seure ells, també. Perquè ells també tenen coses a respondre. Que seguin al divan, i preguntem nosaltres, aquesta vegada.

Això mateix, però d'una altra manera, em va dir David Graeber, antropòleg il·lustre: ell no es presentaria mai més a cap beca, cap, de la Universitat. Per què? 'Perquè la pregunta la fan ells. I ja et marquen el camí. Sempre. Com es pot millorar el capitalisme amb la tecnologia? Com introduïm més galetes a l'Iran? Com s'explica l'èxit d'Adam Smith? Com posar en contacte ONG i Banca d'Inversió? Qui fa la pregunta, mana. I manen ells. Per això no dónen tantes beques amb la pregunta 'Com es pot aniquilar el capitalisme amb la tecnologia?' o 'Qui va matar la democràcia a l'Iran?'. La idea és que mana molt més qui fa la pregunta que no pas qui respon'. 

L'article d'avui, doncs, és fer cas del filòsof de Ventós, i imaginar-se Joan Herrera anant al psicòleg. Per una vegada, que respongui ell. Que s'expliqui, l'home, llarg i estirat, al divan. Ben net i dutxat, fresc de cara i de ment, es troba que el psicòleg és un paio de Vic que parla anglès i viatja a Cuba i Israel. Home amb prestigi internacional, hi fa seminaris. I per ell, la clau, no és tant veure què fan els altres, ni escudar-se en el nosaltres, sinó què fas tu. I si el que fas, ho fas perquè vols, perquè ho volen els altres, la teva genètica, o ben bé què.

Per què, doncs, Joan Herrera, 'no es pot anar enlloc' amb Mas i en canvi amb Duran i Lleida, sí? Explica'ns-ho això. Què hi feu, tu i Duran, al fons de la cala? Per què tothom parla de l'abraçada de Mas i Fernàndez i ningú de la teva amb Duran? Al cap i a la fi, es pot saber per què el 9-N vas votar com el Duran (SíNo) i no com Ada Colau (SíSí)? No éreu tan semblants, tu i la Colau? No éreu tan diferents, tu i Duran? Per què en aquest punt coincideixes amb ell, i no amb ella? Quin grup sou, no, els del SíNo, més estrany? Com pot ser que els fills dels catalans franquistes, la Caixa, Dante Fachín, Duran i Lleida, el notari Burniol, Joan Herrera, la família Lara, Gemma Galdón,  el Cercle d'Economia, La Klau i La Vanguardia creguin el mateix, que una nova relació amb l'estat és possible? Per què, Joan, acabeu pensant com la Caixa en aquest punt? Com és que ni a tu ni a Duran us volen posar a la presó, i a Artur Mas, sí? Per què Gemma Galdón sí, i Anna Gabriel no? Per què Pepe Rubianes era 'indepe', i tu no? Per què al final caus al costat de Màrius Carol i no de Fàtima Taleb? No ho trobes flipant? Si CiU no hi és, els anti CiU marxeu? És això Joan? Només es tractava de ser anti? I ara ets anti què, al costat de Duran? Com és que Unió i Iniciativa al final han fet el mateix, baixar del carro al darrer moment? Què diria Carrasco i Formiguera? Què diria el PSUC? Explica'ns, no hi ha pressa, perquè el canvi vindrà agafant-nos ben fort de la mà amb Gemma Galdón i Josep Antoni Duran i Lleida.

diumenge, 31 de maig del 2015

Diuen que Podemos no és "CASTA"

Carolina Bescansa de PODEMOS és filla d'una rica familia gallega fundadora de "LABORATORIOS BESCANSA", amics íntims de Manuel Fraga i dels Reis d'Espanya.
http://www.abc.es/local-galicia/20150321/abci-carolina-bescansa-dinastia-gallega-201503201936.html

L'oncle de Carolina Bescansa de PODEMOS és el fundador de "TELEVES" multinacional amb 750 treballadors i una facturació de 192 milions d'euros.
http://es.wikipedia.org/wiki/Telev%C3%A9s

Pablo Bustinduy del Consejo Ciudadano de PODEMOS és fill d'una ministra del PSOE, endollada a Red Electrica Española gràcies a les portes giratòries.Ha estudiat a París i Nova York.Amb només 31 anys ha viscut 7 anys als Estats Units.Becat per La Caixa i Caja Madrid.
http://www.abc.es/espana/20141120/abci-pablo-bustinduy-angeles-amador-201411192102.html

Ramon Espinar Merino, tertulià de PODEMOS és fill de Ramon Espinar Gallego president de Madrid pel PSOE i conseller de Bankia.Son pare tenia "targetes black" i va gastar-se 172.000 euros en restaurants, roba, esqui i viatges.
http://politica.elpais.com/politica/2015/03/03/actualidad/1425416332_076557.html

Joan Herrera d'Iniciativa és diputat des del 1.996 i porta 19 anys vivint de la politica.Dolors Camats és diputada des de 2.003 i porta 12 anys vivint de la politica.Mai han treballat, han viscut sempre de subvencions i dels diners públics.

INICIATIVA ha governat 32 anys amb el PSOE a l'Ajuntament de Barcelona.
https://twitter.com/sisquere/status/603202206209318912

Gemma Galdón de Podemos BCN "anava de precària per la vida" però amb només 38 anys té el pis pagat i 285.000 euros al banc.
https://twitter.com/alexhaix/status/572145605373509632

Gemma Galdón també té diners i especula al FONS D'INVERSIÓ INVERSIS on hi té 166.000 euros.
http://transparencia.podemos.info/perfil/estatal/gemma-galdon

Marc Bertomeu secretari general de Podemos BCN és fill del milionari Jordi Bertomeu
https://twitter.com/elagunasadv/status/551644298379542529

Jordi Bertomeu, pare de Marc Bertomeu de Podemos BCN dinant amb el president d'ABERTIS-La Caixa Salvador Alemany.
https://twitter.com/De_Tremp/status/552680461060018176

Elena Bertomeu germana de Marc Bertomeu campiona de hipica.
https://twitter.com/elgatnegre007/status/552044117191327745

La candidata de PODEMOS Calvià és filla d'una alcaldessa caciquil del PSOE i va anar a votar amb un AUDI Q7 valorat en 80.000 euros.
http://www.elmundo.es/baleares/2015/03/31/551ad105ca474161668b4573.html

Manuela Carmena de PODEMOS Madrid es membre de la Fundación Alternativas del PSOE i la va casar el Duque de Alba.
http://www.falternativas.org/la-fundacion/quienes-somos/patronato
http://www.elmundo.es/loc/2015/05/30/5568bb60ca4741c6318b4590.html

Pablemos: "Viva la Guardia Civil ! 
http://www.lasvocesdelpueblo.com/pablo-iglesias-viva-las-fuerzas-armadas-viva-la-guardia-civil-viva-los-agentes-de-policia-de-espana/

Podemos: "Botín no es casta"
http://www.vilaweb.cat/noticia/4229062/20150128/lider-podem-madrid-diu-santander-botin-casta.html

DESEMBRE 2014
Reunió secreta de Pablemos amb José Bono i Zapatero:
http://www.huffingtonpost.es/esther-palomera/maniobras-en-la-oscuridad_b_6510302.html

MARÇ 2015
Cargos públicos y de confianza del PSOE de José Bono desembarcan en Podemos

http://www.abc.es/espana/20150330/abci-psoe-bono-podemos-201503301003.html

diumenge, 25 de gener del 2015

ESPANYA TÉ MÉS DE 500 ANYS?

Construir Espanya

La Vanguardia en català | 25/01/2015 - 00:00h

Catalunya forma part d'Espanya des dels temps dels ibers". Així de rotunda es manifestava la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, en una recent entrevista. No és l'única dirigent popular a qui li plauen les afirmacions historiogràfiques categòriques. El president Rajoy, el març del 2013, afirmava que "España es la nación más antigua de Europa. Tiene 500 años de antigüedad". Esperanza Aguirre també ha flirtejat amb les lliçons magistrals d'història, tot i que pel que fa a les dates exactes discrepa del seu president, perquè com deia el novembre del 2012, "España es una gran nación, con 3.000 años de historia. Eso lo tienen que saber los niños".

Hi ha moltes més citacions de dirigents del PP sobre la història d'Espanya, però jo no em quedaria tant amb les xifres com en el substrat de l'argumentació. La idea és la següent: hi ha un edifici polític, Espanya, que preexisteix a qualsevol altre; això -s'afirma- és irrefutable i legitima la indissolubilitat nacional. 

Tots els estats moderns han creat mites històrics per legitimar-se. Ara bé, no crec que cap país disposi d'un arsenal de mites tan incongruents, i si m'ho permeten, gairebé risibles, com l'espanyol. Tots en coneixem alguns: l'Espanya celtibèrica, els reis visigots, els reis catòlics... 

Datar la unitat d'Espanya en el món ibèric és senzillament grotesc. Els celtes i els ibers mai no van ser un poble comú, i la Península era un conglomerat de clans sense la menor idea unitària. De fet, com diu un historiador espanyol: "Si a Viriato le hubieran preguntado si luchaba por España, ni siquiera hubiera entendido la pregunta. Él sólo conocía unos cuantos valles, no el conjunto de la Península, ni mucho menos el concepto político". Pel que fa als visigots -quantes generacions de nens han hagut d'aprendre la llista dels seus reis!-, mai no van controlar el territori de l'Espanya actual. Per cert: per algun motiu incomprensible certa historiografia no ha considerat els visigots, que van entrar pel nord, com a invasors; i en canvi els musulmans, que van entrar pel sud, sí. (!) En qualsevol cas l'adjectiu espanyol no apareix... fins a finals del segle XI, i curiosament a França, i només per referir-se als cristians del sud dels Pirineus. Pel que fa als Reis Catòlics, el mite preferit de Francisco Franco, va ser una unió purament personal en la qual els diversos regnes van conservar les seves institucions. 

El concepte d'Espanya com un Estat integral només apareix en dates tan properes com el segle XIX, amb les revolucions liberals. El 1837 Agustín de Argüelles deia: "¡Españoles, ya tenéis patria!". I el 1835 Alcalá Galiano afirmava: "Uno de los objetivos principales que debemos proponernos es hacer de España una nación, que no lo es ni lo ha sido hasta ahora". 

Una nació necessita símbols aglutinadors: bandera, himne i una festa nacional; sense símbols, de fet, no hi ha nació. Hi ha algun símbol espanyol que tingui 3.000 anys, o almenys 500? En absolut. La bandera espanyola no va ser creada fins a una data tan tardana com el 1785 per ordre de Carles III i només com a bandera de la flota. Segons les fonts més versemblants, el disseny -quina paradoxa!- es va basar en el de la bandera de la Corona d'Aragó. És prou curiós que el novembre del 2012 la diputada d'UPyD, Rosa Díez, afirmés que "sin la Constitución, la senyera ni existiría". En realitat potser sigui exactament al revés. En qualsevol cas la bandera de Carles III no va esdevenir bandera de l'Estat, és a dir, representar a tota la nació i no només la marina, fins al 1843. I amb oposicions: el poderós moviment carlí no s'hi va identificar, fins a finals del segle XIX seguirien fent servir la bandera blanca amb la creu de Borgonya.

L'himne nacional espanyol va ser compost originalment com una simple Marcha de Granaderos, el 1761. El 1770 Carles III el va declarar Marxa d'Honor, que s'havia de tocar en presència del rei. Aquesta identificació amb la monarquia va fer que el 1868 es convoqués un concurs per compondre per fi un himne nacional, però es va declarar desert. Alfons XII el va recuperar com a Marxa d'Honor, i no va ser fins al 1908 que Alfons XIII va declarar-lo Himne Nacional d'Espanya. I pel que fa a la Fiesta Nacional, el 12 d'octubre, no es va instaurar fins al 1892, quan es va celebrar el quart centenari del descobriment d'Amèrica, però no va quedar instituït com a festiu fins al 1918 amb el nom de Fiesta de la raza española. Amb tot, no va ser reconeguda com a Fiesta Nacional fins a una data tan recent com... 1958!

L'endemà de la unificació italiana D'Azeglio va pronunciar aquella famosa frase: "Ja tenim Itàlia; ara hem de fer italians". Amb aquesta expressió assumia que Itàlia era un constructe. Això no implica cap màcula: quin edifici polític no ho és? I tanmateix, la paraula Espanya té un significat afegit de tragèdia, de fracàs, de melangia atroç, si vostès volen; té un pòsit de fatiga cruel, de càrrega absurda. Espanya no és un laberint, és un plom mort. Admetem-ho: Espanya no sempre castiga, però mai il·lusiona. Per què, sinó, tanta perifèria desentesa, tanta cara girada? Les elits espanyoles haurien de pensar en D'Azeglio: ells i els seus van tenir més o menys èxit en el seu propòsit de fer italians, però hi ha una cosa que mai no van crear: antiitalians.